Dia 21 de març de 2017, Olesa de Montserrat, des de les sis de la tarda fins a les deu de la nit, amb poetes. Un, escenifica no solament la seva obra, sinó el procés de creació del seu poema, la font d'inspiració, el mètode, l'acte creatiu en sí mateix
Els límits de la forma
Deu ser cosa de la postmodernitat o de la modernitat líquida aplicada a l’estètica, però la poesia perd
cada dia que passa identitat com a gènere, malgrat que manté el record de la paraula. O potser no l’ha tinguda mai, la identitat de gènere. De ben segur que el seu origen no fou damunt d’un paper en blanc, sinó davant d’un públic expectant.
cada dia que passa identitat com a gènere, malgrat que manté el record de la paraula. O potser no l’ha tinguda mai, la identitat de gènere. De ben segur que el seu origen no fou damunt d’un paper en blanc, sinó davant d’un públic expectant.
Si això és cert, el dia 21 de març de 2017 Joan Lluís Sagués (1966), Montserrat Aloy (1967) i Jordi Vallverdú Cintas (1982), amb qui Olesa va commemorar del Dia Mundial de la Poesia, van il·lustrar prou bé aquesta apreciació meva. Papasseit experimentava amb la dimensió gràfica de la pàgina seguint els caligrames d’Apollinaire, i molt abans d’altres també havien forçat la forma. Ara Joan Lluís Sagués experimentava amb els seu propi cos el pes de la seva obra poètica, a la manera d’un trobador, i s’oferia a l’auditori, publica la seva obra amb suports que experimenten amb el disseny i l’objecte;
(...)
https://dinseltemps.wordpress.com/2017/04/03/20170321_dia_mundial_poesia/
No hay comentarios:
Publicar un comentario