GRTL
tanca els ulls
Grtl
blanc és el meu cor
- cucharoncito, amor
mira'L
obre't
-una porta
que n'ets de verd (bebè)
- una A (a la fi)
gRtl
dones d'aigua ballen un vals
les onades, les onades, les onades
grTl
i jo escolto motors amb la mà a la ferida (l'herba i la femella)
els peixos piquen mugrons
i els ocells ajunten els pics per beure del teu melic
grtL
i plou, plou, plou
irisant la lava que s'escampa
or blanc que remous amb les pales
sagnant espases
Adranos sóc, el del volcà
surant el sol, sòl
orient i occident
baobab i primera flor
toco la buidor de ningú
sol a casa
amb el vent que plora i plora i plora
com Jnum, amb el seu torn
-de nou Federicos
i el pes dels versos d'abans,
el teu KA i jo, una partícula
deessa
abrigats a una cova,
antropomorfes aïllats,
sense tancar forats amb els noms que portes dintre, Grtl.
el teu sol, la meva pluja
(i saber qui canta),
passejar pels boscos creient que cauen muntanyes
les hèlixs de cada matí, entre els arbres
3 voltes clink i, estimat, ja és un JACKPOT
La divinitat mou un dit
amb el groc d'un post-it que remarca
el verd del prat, bell prat
i el vermell d'una caixa negra
la teva negra deessa
.
fràgil és el camí
com la veu de la finestreta que baixa
ferida i bruta com tu
amb el nom polit de la llengua
grtl
i la llum i el soroll del microones
.
un petó a la galta
estimada
em manca per mancar-me
a l'albada calenta i ferida
refredant el front i el pinzell d'oli
.
i si el sostre cau
per què cau
grtl
ho fa en paratges grocs i verds
en postals de tardor i sms
per recordar-te que sóc deu i tu
una clau
un portamines
en la creu dues nafres
GRTL
pel camí vermell
germinant semen, mocs i llagrimes
TAC TAC tic
TIC TIC tac PUMMMMMMmm
trepanant els carrers GRTL
amb torxes a la mà
il·luminant excuses
i branques
i branques
i branques
quina tardor el teu somriure en aquesta primavera
GRTL
i el teu ull de grua en la finestra
mentre s'inicia
clic
el món davant un artefacte
preparats
ai GRTL
que felicitat morir per tu
viure amb els peixos i els rius
sense parets aquí
a prop dels altars podrits
de raïm i vels agitats
per les estufes
rrrrrrrrrrrrrresistències
amb el motor a la mà enganxosa
GRTL
la meva grtl
Enfonsa'm més al gruix
deessa cega i antiga
i converteix el plor
que Maribel creu escoltar
com una flor femenina qualsevol
en veritable súplica de gat hidràulic.
Reconeix que sí
que la llàgrima és un arbre que ascendeix, murmura i tremola
i encara repetint en excés el so,
arbre,
arbre,
arbre,
com en un vals trasbalsat
no sent més que una paraula
que falta en un trist diccionari
i plora com una puta
i esgarrapa la flor que brolla del teu fàstic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario